Aquest mes hem triat un llibre ben diferent i passem de la novel·la de vampirs a una novel·la realista que tracta un tema que, per desgràcia, sempre és notícia: l'anorèxia.
- el grup de les més grans llegiran Frío de Laurie Halse Anderson. Frío es la frase que la Lia es repeteix constantment. A la seva vida només hi ha lloc per comptar les calories i fer exercici quan l'han obligat a menjar una quantitat d'aliments que ella considera excessiva. Però les coses canvien quan la seva amiga Cassie, amb qui va fer el terrible pacte de convertir-se en la més prima de l'institut, ha mort i la persegueix en somnis perquè se la vol endur amb ella, no vol estar sola a l'altre costat. Lia té una oportunitat: pot acceptar l'ajuda de la seva família i pot escoltar els consells dels metges, però no serà fins que toqui fons que pugui recuperar la il·lusió per una vida que se li escapa de les mans. 
Hola a tots! Com que aqui no diu res ningu ja començo jo! Jo m'el vaig llegir força rapid, és un llibre curios perqué no s'escriuen gaires llibres d'aques tema i menys que expressin el que sent una persona anorexica amb aquesta força. M'ha sorpres molt, et dona una idea de com de greu pot arribar a ser, fins al punt de que és tallava per a sentir un dolor superior que li fes recordar que no tenia que menjar. No acabo de entendre lo dels fantasmes... realment veu fantasmes o són producte de la seva mala alimentació i els deliris de la seva ment?? M'agrada molt quan al final, quan ja esta casi morta li explica a la Cassie totes les coses que encara li falten per fer, quan veu totes les vides que encara pot viure a traves de el mirall verd. L'amor que la uneix a la seva germana, possiblement la seva unica rao per seguir vivint. Com enganya a la seva madrastra amb els pesos a les butxaques o l'inmens odi que sent per la seva mare perque creu que és incapaç de deixar de mirar-la com un experiment fracasat.
ResponEliminaM'ha agradat però llegir tot això m'ha posat la pell de gallina.
Ei!
ResponEliminaJa sé que he tardat força a escriure res, però els exàmens fan anar de bòlit :) Personalment, aquest llibre m'ha agradat. De fet, tracta una temàtica a la que jo sóc molt aficionada. He llegit un munt de llibres sobre anorèxia i si he de fer la comparació, aquest és molt bo. M'he quedat amb un detall del llibre que fins ara no havia vist a cap dels que m'he llegit; i és que aborda el tema d'internet, de les pàgines web on es dónen suport mutuament totes elles. Val a dir que això, demostra que ha aprofundit en el tema. Bé, això i moltes altres coses. El procés de degradació mental que sofreix és molt realista, tot i que a vegades l'he arribat una mica... no ho sé, esgarrifant?
És un bon llibre i una bona història. L'única cosa que no em quadra és que després de que la pobra germana petita trobés a la Lia al labavo, fós capaç de tornar-se-la a mirar amb els mateixos ulls que abans.
Pel que fa als fantasmes, jo diria que són imaginacions de la Lia, més que per la mala alimentació, pel shock psicològic.
Bé, fins a la pròxima!
Júlia M.
Hello! Be, només quedo jo...
ResponEliminaDoncs a mi no m'ha agradat! Avere, la temàtica no m'interessa i la forma d'escriure no m'atreu. Sobretot el fet de que tota la vida de la pobra noia (almenys fins on m'he llegit) gira al voltant d'una frase.
Aixi doncs, no recomano el llibre
Júlia F.