Els Superlectors llegim...

El llibre que hem triat aquest mes és una lectura d'aquelles que se'n diu "fàcil" perquè amb el nivell lector que teniu molts de vosaltres, us semblarà poqueta cosa. Però... cal que llegim una mica de tot, i aquest llibre segur que us diverteix una estoneta.

El títol és "Un cargol fabufantàstic" d'Eulàlia Canal: en aquesta ocasió el protagonista d'aquesta gran aventura és un Cargol que viu al camp amb les seves amigues: la Vaca, que és molt amorosa i està per tothom, l'Oca i la Cabra, que són molt esbojarrades i es fiquen per tot arreu, fent sempre molt de xivarri. Amb aquest entorn i amb aquestes amistats, el Cargol es troba una mica sol, envoltat d'amics més forts i més ràpids que ell, i se'n va de casa perquè pensa que ningú no l'estima . Així és com els amics li comencen a enviar cartes, i més cartes, en les què parlen de sentiments, pensaments, i moltes altres coses; i... què penseu, s'acaben solucionant, o no, els problemes?

Jo, per la meva banda només us diré que la història no s'acaba aquí i que en la segona part del llibre, el cargol torna a tenir uns quants entrebancs, i en aquesta ocasió a l'escola, amb el nou mestre, en Popòtam, amb els seus companys de classe: el Camaleó i la Formiga.

Però no us desanimeu que com en la primera ocasió, ara el Cargol també aconsegueix que la gent s'entengui; sabeu com? doncs haureu de llegir aquesta història fabufantàstica fins al final!

Els lectors invisibles llegim...

El llibre que hem triat aquest mes penso que us farà reflexionar de valent, o almenys no us deixarà indiferents.

Es tracta de "Paraules emmetzinades" de Maite Carranza. Partim de la base que el llibre va rebre el Premi Edebé de Literatura Juvenil, l'experiència en el camp de la literatura infantil de l'autora i el tema triat ens pot tocar la fibra. Per fer-vos-en una idea aquí us poso el text de la contraportada: Què va passar amb Bàrbara Molina? Mai no es va trobar el seu cos ni es van aconseguir proves per tal de detindre cap culpable. Una telefonada a un mòbil capgira el destí de moltes persones: el d’un policia a punt de jubilar-se, el d’una mare que ha perdut l’esperança de trobar la filla desapareguda, el d’una xica que va trair la seva millor amiga. Paraules emmetzinades és una crònica d’un dia trepidant, viscut a contrarellotge i protagonitzat per tres persones pròximes a Bàrbara Molina, desapareguda misteriosament i violentament quan tenia quinze anys. Un enigma que, després de quatre anys sense resoldre’s, es veurà sacsejat per noves claus. De vegades, la veritat roman oculta en la foscor i només s’il.lumina quan obres una finestra. Una història de mentides, secrets, enganys i falses aparences que toca el viu dels mites inqüestionables. Un relat esfereïdor que dissecciona la hipocresia de la societat moderna. Una denúncia valent dels abusos sexuals infantils, les seves conseqüències devastadores i la seua invisibilitat en el nostre món benpensant.

Us poso l'enllaç al blog de l'autora perquè la pugueu conèixer una mica més. Blog Maite Carranza

Concurs de dibuix Gemma Lienas

Com ja us vaig comentar a la darrera trobada us animo a presentar-vos al concurs de dibuix relacionat amb la col·lecció de llibres de la Gemma Lienas "La tribu de Camelot". Us poso l'enllaç de la web on surten les bases. L'únic problema és que em sembla que dilluns s'acaba el termini de presentació d'originals, però si en teniu ganes potser encara hi arribareu a temps!

Concurs de dibuix Gemma Lienas

El grup de les grans llegim...

Després d'haver llegit "Quan m'atrapis" sense que hagi provocat cap mena de reacció en totes vosaltres, us proposo una nova lectura per al proper mes de febrer: "Sencillamente Henry" de Michelle Magorian.

Segons diu el text de la contraportada "La segunda guerra mundial ha terminado, pero Henry sigue librando sus propias batallas. Triste y abatido por la muerte de su padre como héroe de guerra, la única distracción de Henry es el cine. Sin embargo, su vida va a dar un giro de 360 grados. Henry descubre una vieja cámara de filmar que le desvelará un misterio que transformará su vida en un guión cinematográfico. Como una bomba a punto de estallar, el descubrimiento de Henry va a hacer añicos su mundo".

Us afegeixo un enllaç on trobareu més informació del llibre.Sencillamente Henry, de Michelle Magorian

Comentaris trobada 21 de gener

Bé, ara que ja tenim nom podem parlar més clar.

El passat dissabte "Els lectors invisibles" ens vam trobar per comentar el llibre "13 sobres blaus". En general va agradar molt, tot i que sempre hi ha els que no se'l poden acabar perquè tenen molta feina de l'escola... La veritat és que els comentaris van ser molt positius i la nota mitjana va ser d'un 8'7. No està gens malament, no?

Pel que fa als "Superlectors" vam comentar el llibre "Cornèlius i el rebost d'impossibles" i també va tenir molt èxit. Teníem el record encara del llibre del mes anterior (El sr. Silvestre) que ens va deixar molt bon gust de boca, però aquest no s'ha quedat enrera i la nota mitjana dels lectors ha estat d'un 9'2.

Bé, sembla que va ser una trobada molt exitosa, a veure si continuem amb aquest nivell...

Ja tenim nom!

Sembla que la darrera trobada va ser bastant profitosa, almenys ens va servir per triar el nom dels dos clubs de lectura infantils. El grup dels mitjans van triar "Els lectors invisibles" i el grup dels petits "Superlectors".

A veure què us empesqueu com a "logo" tenint aquests noms!

Felicitats a tots i especialment als que van fer les propostes.

I el grup dels petits llegeix...

Aquest mes hem triat una lectura que va guanyar el Premi Josep Maria Folch i Torres el 2009 "Cornèlius i el rebost d'impossibles" de Carles Sala i Vila.

A la petita ciutat de Tort arriba Cornèlius i el seu jove ajudant per a obrir una botiga ben especial i màgica. Cornèlius té la solució a totes les nostres mancances de caràcter: ens pot oferir valor o paciènica a canvi de res, o gairebé res, només una bufada... Però els problemes comencen amb la desconfiança de la gent.

Cornèlius i el rebost d’impossibles té tots els ingredients d’una novel·la infantil d’èxit: una bona història, uns bons personatges, enginy, màgia, tendresa, valors, originalitat, cura en tots els detalls, i jocs lingüístics divertidíssims. Característiques que situen l'obra al costat dels clàssics de la literatura infantil de tots els temps. La novel·la neix de la idea que hi ha sentiments i emocions de primera necessitat en la nostra vida, com les abraçades, la paciència, la son o la tranquil·litat, que no podem comprar i que seria fantàstic que existís un lloc on poguéssim canviar allò que ens sobra per allò que ens falta i aconseguir l’equilibri.

El grup dels mitjans llegim...

Pel mes de desembre la lectura triada ha estat "13 sobres blaus" de Maureen Johnson. 

La Ginny, una jove americana, rep un sobre que va deixar-li la seva tieta preferida, just abans de morir. La Ginny és una noia més aviat tímida, que admirava molt la seva tieta, el “bitxo raro” de la família: soltera, moderna, independent i que havia marxat a Europa de cop i volta. La notícia de la seva sobtada mort a causa d’una malaltia deixa a tothom molt tocat. La Ginny, però es troba que dins el gran sobre hi ha una mena de joc de pistes que la portarà a recórrer tot Europa, una mica com si la seva tieta volgués explicar-li tot allò que no li va dir en vida i amb l'objectiu d'encomanar-li la seva manera de viure lliure i intensa.
Seguint les instruccions dels 13 sobres blaus, la Ginny viu mil aventures per Londres, Escòcia, París, Copenhage, Grècia… coneix gent de tota mena i ha de passar proves tan extravagants com haver de fer un donatiu econòmic a un artista de carrer, fer una ofrena en un temple, trobar un cafè que va decorar la seva tia, etc. 

Es tracta d'un llibre de la col·lecció de Cartes i diaris de Cruïlla, sens dubte, una lectura diferent a les que hem fet fins ara.

El grup de les grans llegim...

Aquest mes la lectura escollida ha estat "Quan m'atrapis" de Rebecca Stead. 

Quan fan sisè, la Miranda i el seu millor amic Sal ja saben perfectament com moure's pel seu barri de la ciutat de Nova York. Saben on poden anar sense que els passi res dolent, com a la botiga de queviures, i saben amb qui han d'evitar creuar-se. Com per exemple amb el boig de la cantonada. Però les coses comencen a complicar-se. Un noi pega en Sal pel carrer sense cap raó, i més tard aquest es distancia de la Miranda sense motius aparents. La clau del pis, que la mare de la Miranda guarda amagada per emergències, ha desaparegut. I després arriba una nota misteriosa, escrita amb gargots en un paperet: Vinc a salvar la vida del teu amic i la meva pròpia.
Les notes continuen arribant, i la Miranda s'adona a poc a poc que qui sigui que les deixa sap coses que no hauria de saber. Cada missatge l'apropa més a creure que només ella pot evitar una mort tràgica. Fins que la darrera nota li fa pensar que potser és massa tard.
Segons ens comenta la Glòria Gorchs a la crítica que en fa a la revista Faristol poques pistes podem donar sobre el tema clau de l’obra perquè justament el seu principal encert és la força del gir argumental que pren la història i la capacitat de l’autora de fer creïble l’impossible, en una novel·la que fins a les tres quartes parts sembla realista cent per cent.
Rebecca Stead és molt hàbil a l’hora de fer avançar la història de Miranda i el seu amic Sal, tots dos veïns d’un barri del Nova York dels anys setanta, de manera que la intriga va apareixent molt a poc a poc, a mesura que unes estranyes notes fan trontollar el dia a dia de la protagonista.
Es tracta d’una novel·la que podríem classificar sota l’etiqueta de crossover, ja que sorprendrà tant lectors joves com adults. No és una història nova, però sí que és molt original la seva posada en escena. I tampoc és senzilla, al contrari, és possible que un cop acabat el llibre el lector necessiti tornar enrere per acabar de lligar caps i fer encaixar totes les peces.

Dissabte 21 de gener ens trobem!

Aquest proper dissabte tornem a tenir trobada dels clubs de lectura. Hem tornat a la normalitat en el tema dels horaris, així el grup dels mitjans és a les 11 i el dels petits a les 10.

A banda de llegir el llibre triat, que després comentaré, el principal objectiu d'aquesta trobada serà trobar un nom que identifiqui a cada grup i, si pot ser, un logo o dibuix que hi estigui relacionat. Estic segura que entre tots haureu pensat algun nom ben original, a veure si em sorpreneu!

Comentaris darrera trobada

Després d'uns dies de vacances tornem a agafar el fil i reprenem les trobades. Abans, però, voldria fer un resum de la trobada del dia 17 de desembre.

El grup dels mitjans llegia "Set bruixes per a l'Ariman". Com sempre, hi va haver opinions per a tots els gustos però el comentari general va ser que era un llibre molt simple, potser adequat per a lectors més petits o d'un nivell de lectura inferior. Tot i això, és una lectura entretinguda i ràpida. La nota mitjana que van posar va ser d'un 6. 

El grup dels més petits va llegir "El senyor Silvestre" i va agradar molt a quasi tots els membres del club. Només dir-vos que la nota mitjana després de les votacions va ser d'un 9'4. A veure si a mesura que anem llegint més llibres, aquesta opinió varia, però de moment sembla que aquest és el que ha agradat més fins ara. Tan de bo les properes tries estiguin tan encertades!. 

I per acabar aquest breu resum de la darrera trobada només em falta donar-vos les gràcies per haver col·laborat en el taller de manualitats de nadal que vam fer per recaudar fons per a La Marató de TV3. Gràcies a tots i a totes! Uns per la participació, d'altres per col·laborar en l'organització... entre tots ho vam fer possible!.